Un pont no es repara per fora: primer cal entendre l’aigua.
Equip de Transport i ciutats · 3 min de lectura

A Riudellots de la Selva, ADIF va demanar a l’Ajuntament que revisés els ponts que creuen la línia de ferrocarril Barcelona–Girona, en servei des del 1862. Un d’ells, el de l’antiga carretera GI-633, construït el 1960, mostrava el que sembla un problema de formigó vell: trossos que es desprenen de les bigues i armadures a la vista, just a sobre de la catenària.
El que es veu
Un pont d’uns 18 m de llum, amb dues bigues arquejades de formigó armat i nou bigues transversals que sostenen un tauler de 6 m d’amplada. A les bigues, el recobriment salta en escates i deixa l’acer al descobert. Als estreps, humitats, molsa i vegetació.
El que no es veu
El dany no el provoca el trànsit, sinó l’aigua. La pluja entra per fissures i microfissures del formigó i arriba a les armadures. L’acer s’oxida, augmenta de volum i trenca el formigó des de dins. Si només es reposa el formigó que ha caigut, l’aigua continua entrant i el problema torna.
La solució
Per això el projecte tracta alhora la causa i el símptoma: les humitats del tauler i dels estreps, d’una banda, i la reparació de les bigues principals, les secundàries i el tauler, de l’altra. I com que el pont és sobre una via en servei, inclou també la protecció de les catenàries, una protecció antivandàlica i la prolongació del sistema de contenció.
Un pont del 1960 pot continuar servint molts anys. La condició és entendre per què s’espatlla abans de decidir com s’arregla.
Veure el projecte del pont de Riudellots →
Tens un pont o una estructura que s’està deteriorant? Parlem-ne.
Contactar